Manhattan
Doncs aquest és el destí per les meves properes vacances. Sis dies fins que surti el vol. I el meu primer viatge a l’altre costat del “charco”. I prometo el que pensava que no arribaria a complir: no trepitjar els States fins que el mono que ocupa el despatx oval surtís de la cadira presidencial. No és del tot cert, però estaré allà per veure el clima de terror en que va submergir el que fora en altres temps un gran país. Obama ja és el president electe i a punt per començar el seu mandat. Sóc molt escèptic en quan a política, o sigui que aquest “yes, we can” personalment no em diu res, però qualsevol opció demòcrata serà mil vegades superior a la republicana.
Com que m’estic empapant de cultura novaiorquesa, acceptaré suggeriments i aportacions a què és imprescindible no perdres de la monumental ciutat dels gratacels (encara parlo de Nova York i no de Benidorm). De moment aquesta setmana serà un “especial NY”, perquè és evident que la ciutat ha aportat un munt de cultura a tots els àmbits, a part de ser la ciutat favorita a ser destruida per tots els directors de cinema quan realitzen una “disaster movie”, i acceptem World trade center d’Oliver Stone (2006) com a tal.
Ejem! De totes maneres New York no era el primer destí turístic escollit. Per sort he pogut fer un canvi de bitllets.
