I’m not a girl, not yet a woman

Deixant enrera l'adolescència

Apropiant-me del títol d’aquella cançó tan cursi de la Britney, em serveix molt per il·lustrar de què parla el còmic de Daniel Clowes. Historietista del còmic underground nordamericà, que juntament amb Peter Bagge, l’altre mestre, agafen el relleu de Robert Crumb, com a nous referents del còmic independent.

Deixant de banda, però, les historietes que l’han catapultat a la fama, recopilades a Eightball (bola 8), Clowes va parir aquesta novel·la gràfica l’any 1993… menteixo! L’obra va aparèixer per capitols publicada durant aquell any al Bola 8, però l’hem d’entendre com un tot, només fins la seva publicació en un sol volum l’any 1997. Ghost world, títol que arribem a entendre només al final, narra el camí a la maduresa de dos amigues: Enid i Rebecca. Dos adolescents que acaben de graduar-se a la high school, i que no tenen clar el camí que han d’escollir.

Obviament explicat d’aquesta manera, no ens enganyem, sembla una merda de cullons no atrau. Surtuosament el lector descobrirà que el sr. Clowes transita pel camí del frikisme i la paranoiada més absoluta per narrar el fil narratiu citat abans. Ens trobem que són dos noies rares, extranyes i frikis però la gent que els envolta ho són el triple. L’entorn social on viuen, les relacions, les amistats, els successos que viuen, poden recordar als “frikis” que ha descobert en Cárdenas pel Crónicas marcianas. Perquè n’hi ha moltes de “marcianades” a les pàgines d’aquest còmic.

Definitivament no és Disney

El gato Fritz

Aquí teniu l’obra mestra que va entregar el Sr. Crumb al gènere humà. Àcida, irònica, sarcàstica són els qualificatius que podem associar en aquest còmic, el precedent del underground nordamericà. I per fi un altre pes que em puc treure del damunt, obra que tenia pendent des de feia anys i que com em pensava no m’ha decepcionat gens.

Fritz és l’alter ego del mateix Robert Crumb, un Crumb molt jove i vergonyós que utilitzava el gat per relatar històries de la Amèrica dels 60′ i principis dels 70′. Podem començar a veure quines són les dèries de l’autor a través de les perversions sexuals, pervertides i depravades del gat. Un punt curiós és que el dibuix, al principi molt ràpid i mal fet pels fanzines on col·laborava en aquell moment Crumb amb el temps es torna més refinat i polit. I un punt de mala llet bestial al dibuixar cares tan innocents pròximes a l’estètica dels dibuixos de la casa Disney, follant vinyeta sí vinyeta també. Si hi ha alguna paraula que associo amb Robert Crumb des de ja és sexe.

No digui fetitxisme, digui Crumb

una fantasia habitual

Quan t’introdueixes per primera vegada al món del còmic underground, el primer nom que hom coneix és el de Robert Crumb. Crumb és conegut avui dia, si no el fundador, com un dels pares fundadors del còmic independent. Les seves històries personals, autobiogràfiques, sexuals sobretot, absurdes i hilarants han estat discutides i refutades durant molts anys. Per alguns un mascliste misogen que presenta la dona com un element sexual. Per altres un geni comparat a Goya o Da Vinci. El que no deixa és indiferent tan per seguidors com detractors.