Una sàtira de la reialesa per S. Morgenstern

La princesa prometida

Després d’un cap de setmana de relax sense escriure cap entrada en aquest apreciat blog del meu cor, torno amb les energies renovades. He disfrutat del bon temps, de la platja, de les amistats, del menjar de ca la iaia,… i he tingut temps per trobar l’amor. L’amor pel llibre que m’he acabat aquest cap de setmana. Segur que el concepte “amor verdadero” us sonarà per la famosa peli de culte dels 80′: The princess bride (la princesa promesa). Un llibre que m’he acabat en temps rècord per treure’m el mal gust de saber perder.

La recopilació de William Goldman del llibre “autèntic” escrit per S. Morgenstern, el Cervantes florinès, és una sàtira sobre els excessos de la reialesa a partir de l’argument que tots coneixem de la pel·lícula. Pels que no l’han vist (infidels) una breu sinopsis: Buttercup, una camperola de Florin s’enamora d’en Westley, el mosso de quadra. Westley, també enamorat de Buttercup, parteix a fer fortuna en vaixell per millorar la seva situació però és assassinat en alta mar pel temible pirata Roberts. Buttercup jura no enamorar-se mai més. Anys més tard Buttercup està promesa al príncep de Florin, Humperdinck. El príncep vol fer la guerra contra el regne de Guilder i trama l’assassinat de la seva futura esposa com excusa. Una tarda mentre Buttercup cavalca el seu cavall és segrestada per tres assaltants força estrambòtics. El pla és matar-la a la frontera amb Guilder. El que els sembla una feina fàcil es complicarà amb la persecució d’un home emmascarat.

Saber perdre el temps

saber perder

Saber perder és una història de vides humanes entrellaçades, on els personatges es mouen entre sentiments melancòlics, d’amor, d’odi i d’esperança. Explica la vida d’una teenager, el seu pare, el seu avi i el nòvio, un futbolista de 1ª divisió. Els quatre estan en un moment de les seves vides crucial. La vida els ha tractat molt malament i els petits burgesos no saben com encaminar-la, i en el cas de l’avi com finalitzar-la. Un llibre que vol arribar al cor del lector. Punt i a part. Lector la veritable crítica ve després del salt.

L’art de la seducció

el método (the game)

Ho deixaré clar. Aquesta entrada i la fotografia que l’acompanya no tenen res a veure amb “el mètode Grönholm”. The game (el método) és una lectura disfrutable a molts nivells. És un best-seller, un llibre autobiogràfic i un manual. Aquest llibre del 2006 després d’estar anunciat com la repera definitiva com el llibre d’autoajuda per aprendre a lligar, no hi podria estar més en contra de tal catalogació.

Obviament quan va caure a les meves mans tenia una ansia per saber com l’autor explicava els seus mètodes i les seves arts per emportar-se qualsevol noia que vulgués al llit. La sorpresa més grata va ser trobar-me el relat d’un paio frustrat i de quina manera troba l’amor. Amor que troba després d’haver anat al llit amb més de 1000 ties. Pobret. Aconsellat pel gremi de mestres de la seducció de Los Angeles, el protagonista i escriptor de la novel·la, Neil Strauss, ens fa testimonis dels seus avenços en aquest camp: com practica, com analitza els seus errors i els fascinants col·legues que troba pel camí, Courtney Love entre ells.

És un llibre que tot i que busca un públic masculí és en el gènere femení on causarà més furor. Sobretot en aquelles converses on els seductors experts creuen saber qué és exactament el que volen les dones i com saber donar-los hi. Qui sap, a lo millor si el llegiu descobriu que heu estat conillets d’indies d’alguna tècnica de “ligoteo” que creieu original i que algún espabilat ja ha usat amb anterioritat.

Si el libro no le da resultados ¡le devolvemos el dinero!