Sci-fi a la francesa

Rompenieves: el fugitivo (volum 1)

Al més pur estil de les velles i genials novel·les de ciència ficció com 1984 de George Orwell o Farhenheit 451 de Ray Bradbury, novel·les indispensables pels amants i no amants de la literatura, es presenta aquest còmic francès dels coneguts a la seva terra Jean-Marc Rochette i Jacques Lob. Rompenieves (Le transperceneige) és el primer d’una trilogia de còmics sobre un futur post-apocalíptic on la terra ha quedat en una constant glaciació després d’una guerra (desconeguda pel lector) dibuixant un paisatge completament blanc sense possible regió habitable.

La grandesa de l’alta definició

Qualsevol mà és més gran que el WD

Seguint amb la temàtica dels gadgets, aquest no té res a veure amb l’anterior. No usurpa tan de temps però també deixa una satisfacció visual d’immenses proporcions. L’aparell en qüestió és el Western Digital Hd Tv, de la marca de discs durs Western digital. Un típic reproductor multimèdia, molt comú últimament en les llars, que reprodueix arxius de pendrive o discs durs externs. I és que aquest reproductor no posseeix disc dur propi. Cosa que el fa atractiu per varies raons: no està limitada la seva capacitat, gràcies això podem enxufar tants discs durs com vulguem i amb la capacitat que nosaltres vulguem (un cop d’efecte per la casa que es guanya la vida amb l’emmagatzematge, minipunt per ells!); el seu preu no arriba als 100€, depenent això sí d’on el compreu, però ara per ara és el reproductor més asequible; i l’última característica i la més important, és de les primeres de la seva generació en reproduir arxius mkv. Gràcies a l’incorporació de la, cada vegada més famosa, surtida HDMI.

El gadget robatemps

S'alimenta de temps humà

Heus aquí la màquina de la meva perdició. Com individu, com a persona, com a ésser humà. Aquesta mervallosa màquina demoníaca m’ha posseit com feia temps que no em posseia el vici per les videoconsoles. I ja fa un bon grapat d’anys que no veia bits. Per culpa d’aquest regal m’estic posant al dia i de pas reconciliant amb els videojocs. I de la millor manera: jugabilitat en alta definició.

M’explico. La sort d’aquest humil blogaire és posseir un televisor sony bravia de 40″, encara que per la resta de mortals no és difícil aconseguir-la avui en dia a un preu raonable (el problema és ubicar-la després), i fins que no li he enxufat la PS3 no he descobert el potencial de la High definition (HD). Al principi, i perqué ve amb l’aparell, inclou el típic euroconector. Però fins que no et connectes mitjançant el cable dels orgasmes audiovisuals, o altrement anomenat HDMI, no descobreixes la veritable bellesa de la vida.

Pulutan, i a modo d’excusa per no haver escrit amb la regularitat que vaig prometre en els propòsits pel 2009, que sapigueu que aquest gadget té la culpa de tot. D’on trec el temps per escriure quan he de viure 1001 fantasies amb els “trapicheos” d’en Niko Bellic al Grand Theft Auto IV, les carreres esbojarrades de Motorstorm: pacific rift, combatre a la segona guerra mundial del Call of duty: world at war, descobrir el món dels ninotets de roba a Little big planet, recrear-me en el detallisme dels cotxes de Gran turismo 5 prologue. I tot això enmig de les batalles de preguntes i respostes que em planteja el Buzz: el multiconcurso. D’on nassos trec jo tan de temps per fer blog?