Top 10 musical 2008

Una llista més, típica típica típica, abans de donar per finalitzat aquest any. A continuació dóno un repas als que han estat els millors àlbums musicals del 2008. Al ser personal no està per res lligat a la crítica musical professional ni res per l’estil. Però són els àlbums que més m’han cridat l’atenció i he reproduit a l’mp3 més que qualsevol altre.

Mentiria si hagués de dir que s’han quedat per poquet al calaix els següents discs, però sí que han estat molt destacats per la polèmica que han generat, o simplement perquè a mí m’han deixat un regust dolç però insuficient per desbancar a qualsevol dels àlbums exposats. A destacar: death magnetic de Metallica, chinese democracy de Guns’n'roses, reconstrucción de Deluxe, modern guilt de Beck, only by the night de Kings of Leon, i love your glasses de Russian red, Glasvegas de Glasvegas, l’Ep de Grupo de expertos solynieve, antiguo y nuevo, the bedlam in Goliath de The Mars volta o Qué fue de Ellos de Ellos. Si fós un top 20… Però és un top 10.  Anem amb els que sí han entrat, sense ordre de preferència:

Ac/dc - Black ice

Havia d’aparèixer per nassos. A més a més pel 2009 els espero al Palau Sant Jordi per poder cantar tots els seus hits (highway to hell o you shot me all night long entre d’altres) més l’àlbum present, que sense innovar ni allunyar-se de la fòrmula que els ha llençat a l’èxit, deixa de ser un àlbum dolent. Ans al contrari, un cd molt recomenable. Els metres del hard blues tornaven aquest any per impartir una lliçó de maestria de com es toca rock. Rock and roll train, Big Jack o war machine són alguns megahits que els australians han presentat després de 8 anys de silenci. Imprescindible!

Los campesinos! - Hold on now, youngster...

Una de les sorpreses de l’any. Aquests nois de Cardiff han parit amb el seu debut, Hold on now youngster (2008), un dels millors debuts musicals que hagi vist. Sumant un portentós directe (vist al Summercase) el converteixen en una formació molt atractiva de cares al gran públic. Los campesinos! a més són uns currants de cuidado, ja que abans de finalitzar l’any, ja han publicat el segon àlbum d’estudi, we are beautiful we are doomed (2008), un pèl per sota d’aquest àlbum però suficientment interessant com per seguir-los. My year in lists, you! me! dancing! o death to los campesinos! són una prova del millor d’aquesta jove agrupació.

Lori Meyers - Cronolánea

Tercer àlbum dels granadins Lori Meyers, que es consagren definitivament dins el panorama indie espanyol amb aquest Cronolánea (2008). Titllats durant tota la seva carrera com el germà petit de Los Planetas, Lori Meyers han acabat per trobar un camí propi sonidístic que es fa present escoltant la primera cançó de l’àlbum, intromisión, instrumental durant la primera meitat, i que seguirà un camí melòdic plena de cançons pop-rock creant meravelles com alta fidelidad, luciérnagas y mariposas, funcionará, el primer senzill: luces de neón o la finalització amb copa para dos. D’aquesta manera demostren que hi ha vida més enllà del seu Hostal Pimodán (2006).

Mgmt - Oracular spectacular

Per alguns genis, per altres una broma de molt mal gust. Els newyorkins Mgmt, anteriorment the management, debuten amb aquest Oracular spectacular (2008) composant, en la meva humil opinió, un dels àlbums més interessants i disfrutables sorgits de la gran poma. La seva aposat excessivament retro, cargada de sons vuitanters i una estètica dubtosament ridícula (posades en escena en concerts, videoclips, …) no fan més que otorgar atenció i curiositat a aquesta parella de músics. Mentre esperem si tot queda amb un acudit a l’espera del següent àlbum, almenys queda disfrutar de les seves genials composicions: kids, time to pretendend, weekend wars o l’últim senzill que han llençat, electric feel.

Oasis - Dig out your soul

Amb aquesta portada tan rarota, marmota, carlota, juganota,… Aquest collage tan estrambòtic presentava el setè disc d’estudi dels germans Gallagher (Liam i Noel), Dig out your soul (2008), un retorn als orígens més purs de la millor època Oasis, entenem com a millors músics que no com a persones. No innoven molt la fòrmula del seu èxit però es nota una energia renovada en l’agrupació que es transmeten en els talls que componen l’àlbum. A part d’alguna balada horrorosa per oblidar, “soldier on”, la resta de peces són molt bones. A destacar: the shock of the lightning, I’m outta time o to be where there’s life entre les millor creacions. A més a més Noel ja ha anuncita que el següent àlbum ja està llest per començar a gravar. 2009 també serà el seu any?

Sigur rós - Með Suð í Eyrum Við Spilum Endalaust

Els islandesos Sigur rós (rosa de victoria) són un grup que fins amb el seu sisè àlbum: Með Suð í Eyrum Við Spilum Endalaust (2008) no els havia parat molta atenció. Bona part de culpa la té la cantant islandesa Björk, a qui no tolero, no hi entro, no puc amb ella, etc. Però sense anar més lluny, aquesta formació no té res a veure amb la cantant a part de l’origen patri. Els sigur rós són sobretot músics instrumentals prioritzant molt en cada cançó el so dels intruments per damunt la lletra (cantades en islandes) i de difícil comprensió.  Gobbledigook o Við Spilum Endalaust entre el millor del disc. Doneu-los una oportunitat si no ho heu fet durant l’any que us sorprendran.

The cure - 4:13 dream

La reaparició d’un dels referents del pop dels 80′, actius i mai desapareguts, però sense tanta repercusió mediàtica com fins ara. The cure retornaven durant aquest 2008 amb l’últim disc sota el braç i que a més a més és boníssim. Acompanyat d’una excel·lent campanya comercial i de decisions intel·ligentíssimes de llençament, Robert Smith i els seus tornaven per la porta gran per mostrar les seves últimes gran creacions en l’àlbum 4:13 dream (2008). Un single al mes a partir de l’estiu i la publicació oficial durant el mes d’octubre ens han alegrat l’any, i també ens l’han escurçat, amb l’espera d’aquest àlbum. Imprescindibles els seus hits: the only one, freakshow i perfect boy.

The killers - Day and age

Obviament també havien de surtir en aquest top 10. Un disc polèmic i controvertit que ha capgirat l’opinió de molts dels seus seguidors. El cert és que the killers són uns paios que arrisquen molt en quant evolució musical i per això són un grup molt respectable. Day and age (2008) publicat aquest mes de novembre és un àlbum que manca d’una unitat com l’anterior Sam’s town (2006) i que vol acostar-se a l’esperit de singles del primer disc: Hot fuss (2004). Potser amb el temps uns quants tancaran la boca quan reconeguin el valor musical d’aquest disc, però el que és ben cert és que Brandon Flowers i els seus han pujat a l’olimp dels grups de rock de masses amb cançons com Human, spaceman o losing touch. Però passaran a la història amb riscs tan grans com a dusty fairytale o i can’t stay. Llarga vida als the killers.

The last shadow puppets - The age of the understatement

No content en tenir un projecte musical amb els Arctic monkeys, Alex Turner, el frontman del grup, s’unia a Miles Kane, frontman de The rascals, per parir un projecte de grup alternatiu a l’estil de música amb que toquen en els seus respectius grups. Influenciats per un so més melòdic, menys punk, i més Ennio Morricone, neix The last shadow puppets i el primer àlbum d’aquests: the age of the understatement (2008), un disc rodó i que a cada escolta t’agrada molt més. The age of the understatement, standing next to me o my mistakes were made for you són algunes de les creacions que ha compós amb genialitat aquest duet britànic. Esperem que no es quedin en un sol àlbum.

Vetusta morla - Un día en el mundo

Tot i ser el seu àlbum debut, Vetusta morla fa molt de temps que està sobre els escenaris, però que fins ara no tenia el reconeixament que es mereix. El seu disc un día en el mundo (2008) els ha merescut premis i reconeixaments a tot arreu arribant a ser els artistes revel·lació d’enguany, el que ha aportat més musicalment al panorama musical espanyol i al millor directe (genial durant les festes del BAM). No conèixer-los encara hauria de ser titllat de pecat. Seran recordats per la cuadratura del círculo, la marea, al respirar o el hit per cantar amb el públic: sharabbey road.

I això és un macroresum del que crec que ha estat el bo i millor d’aquest any. Pel següent m’atreviria a dir que segurament estaran Franz Ferdinand, The strokes (si es decideixen a treure disc) o Muse (que ja toca). Són prediccions dels grups que a priori no haurien de fallar, com la decepció aquest any dels Kaiser chiefs o Snow patrol. Per crítiques, queixes, suggeriments o dubtes teniu els comentaris per expresar-vos lliure-pensadors. Us desitjo una bona entrada d’any. Feliç 2009!