Després de veure alguns dels grups de rock emergents de Nova York, toca veure els talents cinematogràfics que ha parit la ciutat. Aquí la meva opinió sobre 5 directors que han aportat moltíssim a la història del cinema modern i clàssic:
Woody Allen
Com no podia ser d’una altra manera, el primer de la llista, el jueu més conegut de tots els temps: Woody Allen. Brooklynès d’origen, per ser exactes, poc es pot dir que no s’hagi dit d’aquest personatge. Actor, guionista, director, productor, monologuista, escriptor o músic (toca el clarinet amb la seva banda The new Orleans Jazz band) són algunes de les professions que ha tocat amb regularitat al llarg de la seva vida amb millor o pitjor fortuna (més de la primera). La seva filmografia toca sempre temes trascendents inherents a l’ésser humà, ja sigui l’amor, la mort, la traició, la venjança, el matrimoni, l’adulteri, la religió, el psicoanàlisi, els valors, etc. però per damunt de tots ells el respecte i l’amor que professa en bona part de la seva filmografia a la ciutat de la gran poma. Ha estat guanyador d’un munt de premis Oscar, Globos d’or, Baftas,… cal dir que els més “importants”, els Oscar, no s’hi havia presentat mai fins la tragèdia de l’11-S, a la qual va assistir a la gala del 2002 per donar el seu suport a les víctimes de la ciutat, fins llavors coincidia amb la gira musical de la seva banda, amb qui naturalment si sent molt més a gust. Millors films: Manhattan, Annie Hall, Todo lo que siempre quiso saber sobre el sexo pero nunca se atrevió a preguntar, la rosa púrpura del Cairo, la última noche de Boris Grushenko o Zelig entre lo millor pel que això subscriu.
Martin Scorsese
Després de Coppola però abans que David Chase amb los soprano, Martin Scorsese és un dels directors que més ha engrandit i ennoblert la figura del gàngster amb la seva filmografia. Potser no ha professat un amor tan evident a la ciutat de Nova York com el seu compatriota Allen, però ha reflexat una altra bassant sobre la ciutat basada més en els actes dels personatges que dibuixa en els seus films que en les paraules i la reflexió parlada (més comú en Allen). En la seva filmografia ha retratat de manera històrica i contemporania com s’ha forjat la ciutat de Nova York. Des dels seus inicis amb Malas calles, amb el seu primer actor fetiche: Robert de Niro (qui després serien Joe Pesci i Leonardo di Caprio), passant per Taxi driver, toro salvaje, la edad de la inocencia, ¡Jo que noche! (genial peli “in crescendo”), o la incompresa (per històrica) Gangs of New York, són entre el millor d’aquest gran artesà.
Spike Lee
Bueeeenoooo, vaaaaleeeee, de acueeeeeerdooo,… No és nascut pròpiament a Nova York, és d’Atlanta, però de molt jovenet Spike Lee s’ha criat entre els carrers de Brooklyn, i tota la seva filmografia s’ha centrat en dos temàtiques: la qüestió racial i la ciutat de Nova York. Personalment no sóc molt fan d’aquest director, i no pels temes que tracta sinò perquè les pelis que ha fet amb unes crítiques genials o incompreses (i transformandes en “films de culte”) mai m’han arribat a transmetre cap missatge, senzillament les he trobat pelis avorrides, dolentes o mal guionitzades. Suposo que pel seu afany de denúncia i fer veure com l’home blanc ha trepitjat a l’home negre, o com el blanc vol blanquinitzar la seva cultura afroamericana m’ha deixat una sensació de racisme en el rerefons de les seves pel·lícules. De totes maneres té un parell de joies que s’han de veure sí o sí: Malcolm X, la última noche o plan oculto. La primera per retratar un personatge importantíssim en la història negre nord(afro)americana, les altres dues perquè quan s’ha apartat més de la seva temàtica habitual és quan li ha surtit millor la jugada contra la societat opresora que ell denúncia, el sistema polític i judicial, i la xenofòbia contra totes les cultures. Ah! I tot dins la ciutat de Nova York.
Stanley Kubrick
Considerat per gran part de la humanitat com Déu. Stanley Kubrick mai, però mai em cap film, cap documental, cap testimoni o entrevista que se li hagi fet a nombrat en especial la influència en la seva vida (i per tant en la seva obra) de la ciutat de Nova York. És més. La seva residència oficial i defunció va ser en terra britànica, la seva llar d’adopció. Un cas extrany que engrandeix encara més el mite del director més sobrevalorat de tots els temps. Com?! Sobrevalorat?! És que no t’agrada aquest gran director, Aguileo?! Obviament m’agraden molt els seus 13 films, però ningú és perfecte. M’encanta 2001, una odisea del espacio, però prefereixo veure 50 vegades seguides Con Air abans de parar boig amb el viatge psicodèlic de l’astronauta quan va a Júpiter, genial Dr.Strangelove or How i learn to stop worrying and love the bomb, però en Peter Sellers em fa més riure a el guateque, la nova versió de Lolita d’Adrian Lyne era més fidel a Vladimir Navokov que la versió Kubrickiana (censura de l’època, però si és Déu…). A l’olimp obviament: la naranja mecánica, la chaqueta metálica i el resplandor forever and ever.
Mel Brooks
Un altre geni novaiorquí dins del seu gènere. Mel Brooks és el pare de revolucionar la comèdia moderna o de paròdia tan de capa caiguda avui en dia (exemples: epic movie, scary movie, disaster movie, superhero movie,…). Mítics films o clàssics moderns (o simplement clàssics) com: spaceballs, la loca historia de las galáxias, los productores, la loca historia del mundo, sillas de montar calientes o la seva obra mestre de tots els temps: el jovencito Frankenstein. A més de ser l’artífex dels musicals d’humor de Broadway va ser el creador del serial televisiu Get Smart (superagente 86). I el productor de dos films tan dispars i allunyats de la seva filmografia com són (atenció): el hombre elefante de David Lynch i la mosca de David Cronenberg. “Productors! Poseu un David a la vostre vida”. També és el pare del creixen escriptor de ciència ficció Max Brooks (world war Z o the zombie survival guide).
Per a mi aquests són directors referents del cinema en general sorgits de les entranyes de New York. Em deixo molts altres a la cantera com el clon d’en Woody Allen, Ed Burns, però a nivell històric aquests són els importants o que no haurieu de deixar-vos perdre de cap manera. Com sempre, si teniu alguna crítica o puntualització teniu els comentaris per expresar-vos envers la meva persona. Disfruteu-los!
