I'm so sorry very much, de veritat!
Estimats fidels, hola novament! Primer de tot, gràcies per anar seguint la pàgina, perquè després de no postejar durant dos setmanes, la gent segueix creient en mi (yes-we-can), i les estadístiques són molt decents, dins la mitjana habitual. Gràcies a tots per anar seguint el blog.
Aquest post és bàsicament una disculpa i una explicació al meu bloqueig creatiu durant aquest temps. Anem amb les excuses barates:
-Em vaig autoregalar un iPod nano (16 Gb, “rojo pasión”). M’encanta. M’he enamorat de la meva compra i estic amb el meu “gadget” nit i dia, posant en ordre la meva colecció de discs (adquirida de forma legal o compartida). Pesa 35 grams, és una passada, ni el noto. Pots veure videos (pantalla 2″) però molta estona pot ser nociu per la vista. I l’última frikada, un apunt: jo vinc de l’iPod mini o sigui que per alguns no serà novetat, l’autoedició de les lletres de les cançons i que es puguin veure per la pantalla, ja no tinc excusa per no aprendrem les lletres. Una gran compra, però ara tinc desig d’iPod touch (holy shit!).
-L’ordinador està infectat de virus. El vaig portar a reparar aprofitant que estava de vacances la setmana passada. Avui dia encara no ho està (holy shit!). I sí, escric a tota castanya des de la feina..
-He estat de vacances a Nova York. Impossible de fer blog. Sí sí, existeixen els cybercafes però no estava per clavar-me davant d’un ordinador mentre voltava per la BIG APPLE, i des de ja, una ciutat a visitar obligatòriament abans de morir. Sinceres disculpes. Però vacances són vacances.
-Han renovat el wordpress (versió 2.7). El programa que utilitzo per fer les paranoiades. És millor? És pitjor? No ho sé, però m’hi estic barallant i descobrint totes les noves funcionalitats i el nou canvi d’interface. No sóc destre amb les noves aplicacions tecnològiques, m’agraden però necessito el meu temps per provar i jugar.
-El jet lag ha jugat en contra meu, i durant un parell de dies he estat “grogui”. M’estic posant al dia a la feina i en les meves activitats extraescolars. Costa una mica posar-se a escriure de nou, i estic arrancant motors amb aquest post.
Amb el pròxim port retornarem a l’habitual temàtica del blog, centrada en l’especial New York que he deixat a mitges. I us garanteixo que el publicaré durant aquesta setmana. Com sempre a la mateixa paranoica-hora i al mateix paranoic-canal.
P.D. Si us serveix de consol i perque veieu que ningú queda impune, em vaig perdre el Barça-Real Madrid. He vist les repeticions i tot i que estic satisfet amb el resultat no és el mateix si no es viu en directe. Caca.
