Tropic thunder. Una peli muy perra

Tropic thunder

La nova pel·lícula de Ben Stiller: Tropic thunder torna a fer una paròdia afilada, afiladíssima, cap al sector que més bé coneix aquest actor/director, la seva pròpia indústria, la maquinària de fer diners: Hollywood.

Després de passar els darrers anys actuant en tonteries varies des del seu últim film com a director/guionista/productor/actor, Zoolander, la idea se li va acudir durant la filmació de l’imperi del sol de Steven Spielberg, un dels seus primers treballs per a la pantalla gran, allà va poder comprovar els excessos de les estrelles les quals paròdia irònica i sarcàsticament en el film.

I de què va? El film bèl·lic més car de tots els temps s’està enfonsant per culpa dels egos dels seus protagonistes principals. Una estrella taquillera en hores baixes (Ben Stiller), un còmic drogoaddicte (Jack Black) i un actor del(s) mètode(s) guanyador de 5 premis Oscar (Robert Downey Jr.). El productor del film (un irreconeixible Tom Cruise) li posa les piles al director. Espantat, decideix prendre la dràstica mesura de portar-los a un lloc de la jungla Vietnamesa/Cambodjana (mai sabrem on van anar) on els filmarà en pla documental, amb l’ajuda de l’ex-veterà de guerra i l’autor del llibre en que es base el film i el responsable d’efectes especials. El problema és que sense ells saber-ho el lloc està controlat per les guerrilles que cultiven i exporten droga.

La magnitud de l’empresa

La nineta dels meus ulls

Per començar bé el dilluns necessito avui plasmar la quantitat d’emocions i sentiments que porto endins del meu ser. I la culpable de tot la té aquesta preciositat que veieu a la fotografia. Una deessa de la música, un objecte del plaer, una necessitat de posseir-la cada nit com el yonqui a la seva droga. Tot això està molt bé sobretot si ella es troba en mans de B.B. King, Eric Clapton, Chuck Berry, Angus Young, Jack White, Albert Hammond Jr., Slash, i una llarga llista d’amants talentosos que saben treure profit de lo que pot oferir aquesta curvilínia guitarra elèctrica. Però en mans inexpertes com el que això escriu ens trobem al costat oposat d’on es troben aquests mestres. Sons desgarrats i estridents, gent suplicant pietat i demanant que acabin amb el seu patiment, un instrument per fer el mal i matar de dolor auditiu a tot aquell que es trobi al radi de l’amplificador.

Notícia a lo Twitter del BAM

BAM & MTV Music week

Com en anys anteriors, la cadena Mtv es torna a posar les piles per oferir-nos els concerts que afortunats com el que això posteja van assitir als events organitzats pel BAM durant les festes de la Mercè d’enguany. Segons la seva pàgina, el dia 4 d’octubre a partir de les 21:00 del vespre ofereixen el resum de les actuacions del divendres 19 i dissabte 20 de setembre. De 21:00 a 22:00 sota el títol de LA NOCHE HIP-HOP ofereixen les actuacions de: Chacho Brodas, Shotta, Ari i Calle 13 (concerts del 19); de 22:00 a 23:00 LA NOCHE DEL INDIE amb: Supersubmarina, Vetusta Morla, Krakovia i La casa azul (concerts del 20). A la pàgina a més a més hi ha les dates de les reemissions del programa (i copiades aquí després del salt). Espero que una bona ànima caritativa amb coneixements més avançats en rippeig que jo els pengi per les vies P2P per baixar i conservar-los per la resta dels temps. Sobretot la noche indie!!

Concerts BAM 2008

Primal scream

A caballo regalado… no es pot criticar molt quan una cosa te l’ofereixen gratuïtament, perquè si no t’agrada no hi vas i punt. Els concerts del BAM d’enguany però van ser magnífics. La qualitat musical va tenir un nivell impressionant i molt per sobre del que es va oferir l’any passat. Hi havia una gentada enorme als carrers Roselló i Independència, i és que a l’encreuement d’ambdos carrers estava ubicat ben bé al mig l’escenari, davant de l’antiga fàbrica estrella Damm, al carrer mateix. He de dir que aquesta vegada el públic no semblava tan animat amb la presència de Primal scream com quan aquests van tocar al Summercase. Potser perquè el que paga l’entrada del Summercase sap el què va a veure mentre que el concert organitzat pel BAM que és per tothom i hi assisteix tanta gent que la gran part no sap apreciar el conjunt de música que li han posat al davant. La gent igualment estava pel que vaig veure tan entregada amb Antonia Font com per Primal scream, però en l’equació faltava alguna coseta, el “factor x” que fa que sigui millor un concert o un altre. Més alcohol?

Breus apunts d’un cinèfil (3)

Com sempre les crítiques de les últimes pelis vistes. Excepcionalment, al blog de Horas de oscuridad parlen millor del cinema “slasher” i fins i tot hi troben un cert sentit. Per tant no seré jo qui parlarà de Viernes 13. Parte IV. Capítulo final. Aconsellable? Llegiu la seva review, no penso fer cap comentari al respecte. També vaig veure la original de el tren de las 3:10, i la vaig comentar fa molt poquet en aquest post, ús enllaço i així m’estalvio repetir-me. Dit això comencem:

Las ruinas

Las ruinas és una producció del còmic Ben Stiller, basada en un llibre de Scott B. Smith, també autor del guió. Uns turistes nordamericans de visita per Mèxic van a parar a un antiga piràmide Maya al mig de la jungle. Un cop allí els vilatants els obliguen a pujar a dalt sense poder baixar, amenaçats de mort. Sense menjar ni aigua i sense entendre la actitud hostil del poble aviat descobriran el terrible secret de les runes. Que ús el dic jo ara: plantes carnívores que a més a més poden criar-se en el cos humà. És a dir o et mengen o et fan servir d’hosta en plan “alien”. Ja està. Una mica d’escenes gores ben incrustades a la trama, i l’actitud inútil i de superioritat dels americans: “¡somos americanos, vendrán a rescatarnos!”. Entretinguda i poc més. Por 0.

Setembre, mes de les series

Comença el curs per molta gent, l’estiu s’acaba i entrem en època de tardor. Moltes parelles s’hauran separat durant el transcurs estival, molts patiran la depressió postestiuenca amb el retorn al curro, els nens per sort tornen a l’escola i l’espectador torna a la seva rutina televisiva. Siguis solter, divorciat, separat, infeliç o el desgraciat que ho té tot però no ho sap valorar, en aquest post d’avui escric el que em sembla més interessant que ofereix la tele yanqui. 8 motius per posposar un imminent suicidi:

Prison break (T4)

Assistim segons el canal Fox a l’últim acte d’aquesta sèrie d’acció, només superada en morts imprevisibles per “24″. Prison break, quarta i última temporada pels germans de diferent cognom, Scofield i Burrows, disposats a desmantellar “la companyia” que els ha fet la guitza des de la primera temporada (de fet l’única bona que té la sèrie). SPOILER: els fans estaran d’enhorabona amb la recuperació de la doctora Sarah Tancredi, morta durant la tercera temporada i ressucitada per aquesta última entrega. Als USA van pel cinquè capitol. La premisa de reunir-los a tots i perdonar-los amb la missió d’enderrocar a the company en plan “12 del patíbul” està agafada amb pinces. La tònica general de la sèrie. Tot pels pèls.

Impressions de Dublín

Vista des del museu Guinness

En breu comentaré el pas pel BAM durant les festes de la Mercè, però abans dec un post dedicat al meu pas per Irlanda. Després de veure superficialment la ciutat durant la meva breu estància, compartir habitació en un alberg amb 13 persones més, passar per bars musicals i “mantenir” conversacions surrealistes amb els dublinesos puc afirmar que els tòpics sobre la llegendaria borretxera d’aquesta bona gent és ben certa.

Un dels carrers més transitats, el del riu Liffey que divideix la ciutat per la meitat, es pot trobar entre d’altres la frikada que va fer U2 de tocar en directe des d’un dels seus terrats, rememorant el videoclip “where the streets have no name” a Los Angeles. A mi el que em va sobtar va ser una cua formada per irlandesos a l’espera que el bar obrís les seves portes a punt de donar les 19:00h. El tòpic es fa gran.

L’estigma del remake

3:10 to Yuma

Després d’un any exacte de retard ha arribat a les nostres pantalles 3:10 to Yuma (El tren de las 3:10). Un western protagonitzat pels dos senyors que es veu al cartellet. James Mangold dirigeix, altres treballs d’aquest artesà són Copland, Sly actuant!, i En la cuerda floja. Les millors de la seva curta filmografia a la que ara s’hi afegeix aquesta.

Basat en un relat del gran Elmore Leonard, el tren de las 3:10 narra la història de Ben Wade (Russell Crowe), un pistoler que assalta diligències de la Southern Pacific, concretament, repletes de diners juntament amb la seva banda. Després de l’últim assalt exitòs i a punt de retirar-se cap a Mèxic és apresat en solitari en un poblet. Dan Evans (Christian Bale) és un granger amb molts problemes econòmics que aprofita l’oportunitat de fer molts diners que pal·liaran els seus custodiant a Wade fins el següent poble, on passa el ferrocarril en direcció a Yuma, últim destí per Wade. Però la banda de Wade, liderada pel seu segon, Charlie Prince (Ben Foster), no deixeran que els seus captors se l’emportin sense oposari resistència.

Barcelona Acció Musical (BAM)

BAM: festes de la Mercè 2008

Cada any em quedo més sorprés amb els organitzadors de les festes de la Mercè. Potser les festes “gratuïtes” amb millor organització i qualitat musical comparable a un event estival com el FIB Heineken o el Summercase. Com indica el cartellet d’enguany, la festa comença avui dijous i fins el dimecres vinent. Barcelona omple gran part dels seus barris amb escenaris de música diversa per celebrar la seva festa més emblemàtica. A la pàgina oficial del BAM trobareu el programa complet amb tots els esdeveniments, llocs i hores dels concerts que ús vingui més de gust assistir.

I com vaig fer en el seu moment amb les festes del Tura d’Olot ús remarco els concerts que no haurieu de deixar-vos perdre. D’entrada si no vau poder assistir el diumenge a Olot per veure Facto delafé y las flores azules, al BAM hi teniu una altra bona oportunitat per veure aquest trio barcelonès en l’any de la seva consolidació. Actuaran a les 21.30 del divendres 19 al Sidecar de la plaça reial (molt aprop de la rambla). Sam Roberts serà el següent exactament al mateix escenari a les 22.45, un rocker canadenc poc conegut per les nostres terres i una bona ocasió per descobrir-lo. I a continuació quan sigui la mitjanit Siniestro total. Cal que digui qui són aquests gallecs?

Provant noves aplicacions

la coverflow d'iTunes 8

Després d’unes minivacances a terres irlandeses, a la ciutat de Dublín en concret, i a l’espera del post on plasmaré les meves impressions, aquests dies m’he entretingut amb el programet que va presentar l’empresa de la poma des de Cupertino. Obviament estic parlant de la nova versió del suport musical més conegut arreu del món: iTunes versió 8.

Novetats destacades que presenta: variades i entretingudes. Una coverflow que venia en els reproductors d’ipod touch i iphone, i que venia integrat en l’última versió de l’ipod nano 3G (i una fluidesa absoluta a la 4G). No és res més que la representació de les portades dels nostres discs en format multimèdia, però manté l’elegància d’escollir la música a través de les portades, com quan escollies un cd a casa teva de la teva prestatgeria musical per escoltar.