Lladruc
Tens un gos i és un malcriat? No fa el que li dius quan li ho demanes? Vols que faci les necessitats on li diguis? Et sona a publicitat tanta pregunta? La resposta és Lladruc. Enllaço a la seva web on expliquen molt més bé el que fan i els serveis que tenen a la teva disposició. Tan de bo els hagués conegut abans i ara el gos no se’m cagaria per casa quan li donés la real gana. Lladruc, help me!
Mad men
Acabo de veure el final de la primera temporada de Mad Men. La sèrie del canal AMC va robar un dels millors talents a HBO al produir la primera sèrie del canal. Matthew Weiner anava presentant el seu pilot per la factoria de les sèries de qualitat, mentre escribia episodis per la família Soprano, amb l’esperança d’afegir la seva com una més. Aquesta vegada HBO no va saber veure les possiblitats que sí va veure AMC. Com a resultat AMC s’ha estrenat en el món de les sèries de producció pròpia amb una d’excel·lent.
Wanted (se busca)
Aquesta creació de l’escocès Mark Millar i il·lustració de J.G. Jones ens narra la història d’un món on no existeixen els superherois. M’explico. A l’any 1986 tots els supercriminals del planeta es van unir per anihilar a tots els superherois en una guerra que varen guanyar. Com a resultat, la “fraternitat” controla aquest món com si de mafiosos es tractés. El poder està repartit en cinc families. Una per continent. Wesley Gibson, el protagonista, és un merda. Amb un treball que odïa, una nòvia que l’enganya amb el seu millor amic i en definitiva és una persona que es deixa trepitjar per qualsevol. Un dia una supercriminal anomenada “the fox” li diu que és fill del més gran criminal de tots els temps: the killer. L’han assassinat i ara ell és el seu substitut. Per en Wesley s’obra una nova vida que mai hagués somiat, però és millor que la que deixa enrera?
El millor canal del món
Amb motiu de l’estrena de Generation kill d’en David Simon (creador de the wire), he volgut retre el meu particular homenatge a l’equivalent Canal+ (però a milions d’anys llum) d’EE.UU. El canal HBO o Home Box office (enllaço amb la wikipedia i em salto els seus orígens. Gràcies internet!) té les millors sèries i les més prestigioses que una cadena pugui desitjar. No qualsevol cadena nord-americana, sinó qualsevol cadena mundial. A la seva web, HBO Online, trobareu tota la informació sobre cada una d’elles. En principi els seus sistemes de pagament estaven restringits només als residents del país, però ara crec que és públic a tot al món.
En tot cas i abans d’emetre un judici just a Generation kill aquestes són les sèries d’obligat visionat per ser “persona”. No faré una numeració amb les cinc millors, ni un ordre de millor a pitjor. Senzillament s’han de veure sí o sí abans de morir.
Aquí va una nova càrrega de recomanacions musicals. Si l’última entrega no us va agradar ús podeu saltar aquest post. La pròxima serà un especial a un pinxadiscos que recopila grups desconeguts. Molt desconeguts. Alguns no tenen ni cd. I d’altres s’anticipen com a genis. N’hi ha pocs. Però n’hi ha. Mentre se’m descarrega de la mula, aquestes són de collita pròpia.
Alegato meridional
Aquest és el grup alternatiu d’en Jota, el cantant de los planetas. Les lletres no les fabrica ell, sinó Manuel Ferrón que ja col·laborava en algunes cançons de los planetas. Grupo de expertos solynieve, es diuen definitivament així després d’enganyar a molts amb un suposat canvi de nom (la cultural solynieve). Al mercat tenen el segon disc d’estudi de la banda, Antiguo y nuevo. No l’he escoltat encara però recomano el primer: Alegato meridional. Suposo que la resta de companys han obligat a en Jota a vocalitzar molt més aquesta vegada, les lletres s’entenen, no haureu de passar per lyrics. Només per això es mereixen un punt més.
Wall-E
No he pogut aguantar les ganes d’anar-hi. A la sessió de tarda, a la pitjor hora, amb tots els nens i nenes de vacances. Suportant als mocosos i les seves mares, els plors, l’avorriment, la gana, els crits, els murmuris, anades i tornades del lavabo, les pujades de sucre amb les llaminadures, les crispetes, el soroll del menjar… Res em va poder perturbar del excel·lentíssim film al que vaig assistir. Fins que no hagi vist the dark knight assigno Wall-E com a millor pel·lícula estiuenca.
Wall-E és l’única màquina que funciona de moltíssimes similars a ell que per motius desconeguts no funcionen. La seva funció és recollir i ordenar les escombreries que han deixat els humans a la terra en l’apogeu del consumisme. Aquests fa 700 anys que la van abandonar en un supercreuer espacial de (en principi) cinc anys esperant que les màquines Wall-E netegessin el desastre. Sense saber que només en funciona una, Wall-E ha tingut molt de temps per aprendre per a qui treballa, quin és el valor de la vida i saber què és l’amor, a través de les nostres deixalles. Un bon dia aterra una nau. I … (ara l’aneu a veure).
Persépolis
M’agrada Pixar. Té unes pel·lícules amb uns guions molt treballats. I segons els rumors, tots els integrants de la companyia són obligats pel “capo”, John Lasseter, a assistir als seminaris del mestre del guió, Robert Mckee. A cada nou film guanyen amb experiència i veterania. Saben fer millor les coses. I com deia a l’anterior post, tinc moltes esperances dipositades en Wall-e. El darrer film estava bé però no trobava que fos l’obra mestra que deien que era, la crítica es clar. Ratatouille es va emportar l’Oscar al “millor film d’animació” de la passada edició dels premis de l’acadèmia. No ho vaig trobar extrany, vaig pensar. És Pixar. És normal que guanyin. Companyia americana + crítica meravellada = Oscar. Per això quan ahir vaig mirar la peli competidora en la mateixa categoria, Persépolis, vaig comprovar un cop més la injustícia d’aquests premis.
imdb
No he vist la peli. Aquí a Ejpaña! són uns retrassats mentals i no l’han estrenat mundialment com en altres ocasions, la podria descarregar via emule però aniré al cinema a disfrutar del THX surround digital de Lucas. The dark knight dóna molt de suc per conversar. Ja pots ser un seguidor o un detractor, però la nota (9.2) i la quantitat de gent que ha votat (194.166) donen arguments suficients per donar una oportunitat a la nova peli d’en Christopher Nolan (que és qui posseeix el talent vistes les seves pel·lícules anteriors: Memento, the prestige o Batman begins). Fa unes setmanes era el tercer film més bo de la hª (compte! Sempre segons IMDB), però només havien votat unes 9.000 persones. Ara la quantitat de vots és la mateixa que per exemple La llista de Schindler, i aquesta està en setè lloc. Suposo que un cop la peli desembarqui a Europa aquesta baixarà unes quantes posicions, o no. Mentres espero que s’estreni el dia 13 d’aquest mes matarem el temps amb Wall-e. La millor pel·lícula que ha parit mai Pixar (93/100 a Metacritics i 8.8/10 a IMDB). A verlo.
La princesa prometida
Després d’un cap de setmana de relax sense escriure cap entrada en aquest apreciat blog del meu cor, torno amb les energies renovades. He disfrutat del bon temps, de la platja, de les amistats, del menjar de ca la iaia,… i he tingut temps per trobar l’amor. L’amor pel llibre que m’he acabat aquest cap de setmana. Segur que el concepte “amor verdadero” us sonarà per la famosa peli de culte dels 80′: The princess bride (la princesa promesa). Un llibre que m’he acabat en temps rècord per treure’m el mal gust de saber perder.
La recopilació de William Goldman del llibre “autèntic” escrit per S. Morgenstern, el Cervantes florinès, és una sàtira sobre els excessos de la reialesa a partir de l’argument que tots coneixem de la pel·lícula. Pels que no l’han vist (infidels) una breu sinopsis: Buttercup, una camperola de Florin s’enamora d’en Westley, el mosso de quadra. Westley, també enamorat de Buttercup, parteix a fer fortuna en vaixell per millorar la seva situació però és assassinat en alta mar pel temible pirata Roberts. Buttercup jura no enamorar-se mai més. Anys més tard Buttercup està promesa al príncep de Florin, Humperdinck. El príncep vol fer la guerra contra el regne de Guilder i trama l’assassinat de la seva futura esposa com excusa. Una tarda mentre Buttercup cavalca el seu cavall és segrestada per tres assaltants força estrambòtics. El pla és matar-la a la frontera amb Guilder. El que els sembla una feina fàcil es complicarà amb la persecució d’un home emmascarat.
Dr. Horrible's sing-along blog
Mentre durava la famosa vaga de guionistes d’enguany, que va causar un important nombre de series més reduïdes de l’habitual, Mr. Joss Whedon va fer una genialitat mentre es reprenien negociacions sindicals. Una sèrie per internet dividida en tres actes de curta durada o junts un capítol pilot d’uns 40 minuts: Dr. Horrible’s sing-along blog.
En realitat es tracten del que es comença a conèixer com “webisodis”. Mix entre web + episodis. Són capitols addicionals a la sèrie de televisió emesos exclusivament per internet que aporten material nou, enriquint més l’univers de la sèrie però no afecten a la trama principal de la emesa a la tv. Exemples: the office, lost, battlestar galactica tenen els seus a les seves pàgines oficials.
Però el blog d’aquest Dr. Horrible no té sèrie. Només compte amb les aportacions d’Internet. I encara que hi ha la productora de Whedon a darrera es nota que és un producte fet en família. El guió està fet a 8 mans, 4 de la família Whedon. Els actors són habituals de les seves produccions. En resum, un experiment per matar el temps i l’avorriment durant aquells 3 mesos de vaga. Resultat: UNA OBRA MESTRA.
