Les paranoiades d’Aguileo2000

Agost 21, 2008

Retorns musicals

Classificat com a: música — Etiquetes:, — aguileo2000 @ 11:43 am

Si ja vareu descarregar lo nou de juliol del DjSarri segurament cap ús sonaria, i no vull dir que no hagiu disfrutat igualment amb aquests descobriments. Però el Dj i jo juguem en lligues diferents. I avui ús porto novetats de grups que a més d’un sí que ús sonaran. Comercials, rockers o indies ho decidireu vosaltres. Comencem.

Beautiful future

Beautiful future

Torna la banda de Bobby Gillespie. Vaig tenir la sort de poder veure Primal Scream en concert al Summercase (on ja donava les meves impresions) i he de dir que és un grup que el directe l’afavoreix moltíssim. S’ha dit molt del nou disc dels de Glasgow. En general bastant negatiu. A mi m’ha convençut, potser perquè feia poc que els havia vist i havia disfrutat com una locaza saltant i cantant els seus grans èxits. A lo millor és cert que tornen a les fòrmules de sempre, ja que sempre s’ha dit que a cada nou treball l’estil canvia completament, però si més no el disc és molt disfrutable encara que no marqui una trascendència musical. Veurem que tal el pròxim.

(més…)

Penetrant claustrofòbia

Classificat com a: Còmic — Etiquetes:, — aguileo2000 @ 8:47 am
volum 1

volum 1

Ahir al vespre després de veure el lamentable accident d’aviació d’Spanair a Barajas i comprovar un cop més com els mitjans de comunicació, els de televisió concretament, cobrien la notícia com voltors carronyers, em va venir al cap una història que comença de la mateixa manera.

Dragon head de Minetaro Mochizuki explica la història de 3 supervivents d’un accident de tren atrapats a l’interior d’un túnel. Els tres són adolescents d’una classe de batxillerat que tornava d’excursió a casa seva (Tòquio). Amb els vivers limitats, el no saber què ha passat, una foscor constant i la claustrofòbia van creant una tensió in crecendo entre els tres que desemboca amb la paranoia, la desconfiança i el temor a l’altre. Un altre representat per les seves pors i que Mochizuki sap mostrar molt bé, aprofitant les tonalitats fosques del dibuix, mostrant de tant en tant un somriure tenebrós que no és més que el fruit dels pensaments i les angoixes d’aquests supervivents.

(més…)

Bloc a WordPress.com.