Relatius descobriments musicals

Aquí va una nova càrrega de recomanacions musicals. Si l’última entrega no us va agradar ús podeu saltar aquest post. La pròxima serà un especial a un pinxadiscos que recopila grups desconeguts. Molt desconeguts. Alguns no tenen ni cd. I d’altres s’anticipen com a genis. N’hi ha pocs. Però n’hi ha. Mentre se’m descarrega de la mula, aquestes són de collita pròpia.

Alegato meridional

Aquest és el grup alternatiu d’en Jota, el cantant de los planetas. Les lletres no les fabrica ell, sinó Manuel Ferrón que ja col·laborava en algunes cançons de los planetas. Grupo de expertos solynieve, es diuen definitivament així després d’enganyar a molts amb un suposat canvi de nom (la cultural solynieve). Al mercat tenen el segon disc d’estudi de la banda, Antiguo y nuevo. No l’he escoltat encara però recomano el primer: Alegato meridional. Suposo que la resta de companys han obligat a en Jota a vocalitzar molt més aquesta vegada, les lletres s’entenen, no haureu de passar per lyrics. Només per això es mereixen un punt més.

Með suð í eyrum við spilum endalaust

He sentit a parlar molt d’aquests islandesos últimament i la curiositat m’ha pogut. Partint que són del mateix lloc que la meva odiada Björk, Sigur Rós (Rosa de Victòria) canten en islandès a diferència d’ella. Encara més punts en contra. Si ja em costa enterar-me en anglès dels crits d’aquella sonada, imagina aquests. L’últim àlbum, Með suð í eyrum við spilum endalaust (Amb un brunzit a les oïdes toquem sense parar), el que m’he atrevit a escoltar, puc dir que si bé no t’enteres de res, si hi ha algun tipus de missatge, etc, sí que instrumentalment els trobo molt bons. Si m’enganxo a aquest provaré els altres a veure que tal.

We started nothing

Aquesta banda novella, però de components bastant curtits en concerts s’han fet famosos gràcies al hit “that’s not my name”. A diferència dels Sigur Rós, The ting tings són rítmics i manquen d’una base músical sòlida. Però com dic, els ritmes de bateria, cançons simples i enganxoses i la facilitat d’aprendre-les en We started nothing constitueixen un dels millors àlbums debut d’enguany. Tot un fenomen al Regne Unit. Però recorda que James Blunt també ho va ser. Esperem que no ens posin el single fins a dir prou. Encara que ho dubto.

Stop drop and roll!!!

Foxboro hot tubs, una banda de garage rock seixentero és el grup alternatiu de Green day. En principi volien ser anònims perquè el grup brillés només pel seu estil musical. I ja ho fa. El disc està molt bé. Han deixat de tocar (momentàni- ament?) punk per centrar-se en un altre estil rocker. Però la veu de Billie Joe Armstrong l’ha traicionat. Una de les veus més reconeixibles dels 90′ torna com l’au fènix. Després d’un seguit d’àlbums desastrosos a partir del Warning! (opinió personalíssima, of course) s’han reconvertit en un grup de ritmes adults i frenètics. Ara sí que han madurat. Però faltava mudar de pell.

Cronolánea

I l’última recomanació del post d’avui. El tercer i últim disc dels granadins Lori Meyers. Grup que ha nascut a l’ombra de los planetas. Però tan li fa, si t’agraden los planetas t’agradarà lori meyers i al revés.

Tot i que tenen molts bons singles als dos àlbums anteriors, Viaje de estudios i Hostal Pimodán, és amb Cronolánea on sorgeixen les millors cançons. Des del ritme instrumental del primer tall fins l’últim enganxant single rera single. No perdreu el temps. A disfrutar-los.