Les paranoiades d’Aguileo2000

Agost 7, 2008

Relatius descobriments musicals

Classificat com a: música — Etiquetes:, — aguileo2000 @ 11:35 am

Aquí va una nova càrrega de recomanacions musicals. Si l’última entrega no us va agradar ús podeu saltar aquest post. La pròxima serà un especial a un pinxadiscos que recopila grups desconeguts. Molt desconeguts. Alguns no tenen ni cd. I d’altres s’anticipen com a genis. N’hi ha pocs. Però n’hi ha. Mentre se’m descarrega de la mula, aquestes són de collita pròpia.

Alegato meridional

Alegato meridional

Aquest és el grup alternatiu d’en Jota, el cantant de los planetas. Les lletres no les fabrica ell, sinó Manuel Ferrón que ja col·laborava en algunes cançons de los planetas. Grupo de expertos solynieve, es diuen definitivament així després d’enganyar a molts amb un suposat canvi de nom (la cultural solynieve). Al mercat tenen el segon disc d’estudi de la banda, Antiguo y nuevo. No l’he escoltat encara però recomano el primer: Alegato meridional. Suposo que la resta de companys han obligat a en Jota a vocalitzar molt més aquesta vegada, les lletres s’entenen, no haureu de passar per lyrics. Només per això es mereixen un punt més.

(més…)

Curtcircuit 3

Classificat com a: cinema — Etiquetes:, — aguileo2000 @ 9:03 am
Wall-E

Wall-E

No he pogut aguantar les ganes d’anar-hi. A la sessió de tarda, a la pitjor hora, amb tots els nens i nenes de vacances. Suportant als mocosos i les seves mares, els plors, l’avorriment, la gana, els crits, els murmuris, anades i tornades del lavabo, les pujades de sucre amb les llaminadures, les crispetes, el soroll del menjar… Res em va poder perturbar del excel·lentíssim film al que vaig assistir. Fins que no hagi vist the dark knight assigno Wall-E com a millor pel·lícula estiuenca.

Wall-E és l’única màquina que funciona de moltíssimes similars a ell que per motius desconeguts no funcionen. La seva funció és recollir i ordenar les escombreries que han deixat els humans a la terra en l’apogeu del consumisme. Aquests fa 700 anys que la van abandonar en un supercreuer espacial de (en principi) cinc anys esperant que les màquines Wall-E netegessin el desastre. Sense saber que només en funciona una, Wall-E ha tingut molt de temps per aprendre per a qui treballa, quin és el valor de la vida i saber què és l’amor, a través de les nostres deixalles. Un bon dia aterra una nau. I … (ara l’aneu a veure).

(més…)

Bloc a WordPress.com.