Persépolis
M’agrada Pixar. Té unes pel·lícules amb uns guions molt treballats. I segons els rumors, tots els integrants de la companyia són obligats pel “capo”, John Lasseter, a assistir als seminaris del mestre del guió, Robert Mckee. A cada nou film guanyen amb experiència i veterania. Saben fer millor les coses. I com deia a l’anterior post, tinc moltes esperances dipositades en Wall-e. El darrer film estava bé però no trobava que fos l’obra mestra que deien que era, la crítica es clar. Ratatouille es va emportar l’Oscar al “millor film d’animació” de la passada edició dels premis de l’acadèmia. No ho vaig trobar extrany, vaig pensar. És Pixar. És normal que guanyin. Companyia americana + crítica meravellada = Oscar. Per això quan ahir vaig mirar la peli competidora en la mateixa categoria, Persépolis, vaig comprovar un cop més la injustícia d’aquests premis.
