La princesa prometida
Després d’un cap de setmana de relax sense escriure cap entrada en aquest apreciat blog del meu cor, torno amb les energies renovades. He disfrutat del bon temps, de la platja, de les amistats, del menjar de ca la iaia,… i he tingut temps per trobar l’amor. L’amor pel llibre que m’he acabat aquest cap de setmana. Segur que el concepte “amor verdadero” us sonarà per la famosa peli de culte dels 80′: The princess bride (la princesa promesa). Un llibre que m’he acabat en temps rècord per treure’m el mal gust de saber perder.
La recopilació de William Goldman del llibre “autèntic” escrit per S. Morgenstern, el Cervantes florinès, és una sàtira sobre els excessos de la reialesa a partir de l’argument que tots coneixem de la pel·lícula. Pels que no l’han vist (infidels) una breu sinopsis: Buttercup, una camperola de Florin s’enamora d’en Westley, el mosso de quadra. Westley, també enamorat de Buttercup, parteix a fer fortuna en vaixell per millorar la seva situació però és assassinat en alta mar pel temible pirata Roberts. Buttercup jura no enamorar-se mai més. Anys més tard Buttercup està promesa al príncep de Florin, Humperdinck. El príncep vol fer la guerra contra el regne de Guilder i trama l’assassinat de la seva futura esposa com excusa. Una tarda mentre Buttercup cavalca el seu cavall és segrestada per tres assaltants força estrambòtics. El pla és matar-la a la frontera amb Guilder. El que els sembla una feina fàcil es complicarà amb la persecució d’un home emmascarat.
Tot aquell que ha vist el film se’n recordarà que la història de la princesa promesa era narrada a un xaval que estava malalt pel seu avi. El nét quan no li agradava el relat o trobava que certes parts eren incongruents interrumpia l’avi tallant la narració i discutint com havia d’anar. Doncs un cop llegit el llibre he de dir que aquesta part adaptada està molt ben resolta. Es nota que William Goldman, l’autor de la recopilació de Morgenstern, és el guionista de l’adaptació cinematogràfica.
Goldman ens explica en les primeres 50 pàgines la raó d’estar nosaltres llegint la seva abreviació del llibre de Morgenstern. És fruit de l’amor que sentia pel llibre que li llegia cada nit el seu pare quan va estar malalt per una pneumònia. I no va ser fins l’edat adulta, com diu ell després de fer-se famós pels guions de “2 hombres y un destino” o “todos los hombres del presidente”, que va dignar-se a llegir-lo per fer lo mateix amb el seu fill. Va ser llavors que va descubrir l’autèntica realitat. El seu pare només li va llegir les parts bones i a més es va inventar el final.
Quan llegim la princesa promesa ens veiem assaltats pel propi Goldman en molts passatges. Ens explica la raó de ser tallades certes parts del llibre original de Morgenstern i passem de la sàtira original en contra dels excessos de la reialesa a un llibre resum de “capa i espasa”. Per això a la peli surt que és una adaptació basada en el llibre de William Goldman i no de S. Morgenstern. Goldman ens vol transmetre les sensacions que va tenir de petit quan escoltava el relat que li llegia el seu pare. Una aventura de cavallers, de traicions, de guerres, de lluites, de pirates i de romanticisme. A més amb els vint-i-cinc anys de l’edició del llibre de Goldman està inclosa la segona part de la princesa promesa, el bebè de Buttercup. La recopilació de la segona part del llibre de Morgenstern.
Si vols llegir el llibre, el qual recomano a tothom, perquè és d’aventures, és millor que la pel·lícula (una mica més, eh?) i és en general sumament entretingut no llegeixis el que ve a continuació. ESPOILER com una catedral. El llibre és 100% original. Morgenstern és invenció del propi Goldman. No és un llibre d’aventures o una disecció de la novel·la de capa i espasa. És metanarració. Goldman és un personatge més. Fins i tot lo que semblen passatges reals de la seva vida són falsos. Tracta fatal a la seva dona. Té un fill que pesa 150 kilos. I no és feliç amb el que fa. És un novel·lista frustrat que només fa guions de cinema per sobreviure. A més a més explica coses que sí que li han passat de veritat barrejades amb elements ficticis que només si s’és molt friki (com un servidor) es sap separar. És una falsa biografia que introdueix l’autor per fer creíble la història de la recopilació del fals llibre del fals autor (S. Morgenster) del fals país (Florin).
Estem en realitat davant d’un llibre d’humor cargat d’ironia contra el sector editorial americà, que posa en crisi la narració tradicional i que juga constantment entre els dos gèneres per antonomasia: ficció i no ficció. Mr. Goldman tindrà pocs llibres escrits (entre ells el fantàstic las aventuras de un guionista en Hollywood) però són els suficients per entrar per la porta dels grans. As you wish.
