Fast food, Fast wars

Generation kill

Em perdonareu que torni a postejar sobre una altra sèrie amb un marge de temps tan petit, considerant sempre que ús preneu en serio les alternatives televisives que proposo, i estigueu apreciant l’última sèrie que ús vaig recomanar abans d’ahir: Entourage (el séquito). La que avui presento quasi no li fa falta presentació. És la genialitat estival de la petita GRAN pantalla, i un nou èxit del meu canal de televisió favorit, HBO.

Generation kill. Creadors: David Simon i Ed Burns. Antecedents d’aquests senyors: The wire. De veritat fa falta que digui alguna cosa més? En cas de que així sigui continua llegint després del salt.

Rol per la feina

Dungeons & dragons: Tiny adventures

Porto un temps utilitzant el Facebook, la nova eina estrella que sembla que aquest 2008 ho està “petant”. No explicaré les avantatges ni les virtuts d’un programa que la gran majoria debeu conèixer. I a part de ser un altre programa amb vocació social, on compartir amb els amics els nostres interessos, ofereix una sèrie d’aplicacions la gran part enfocades a l’entreteniment. Entre elles la perla que avui ús postejo: Dungeons & Dragons: Tiny adventures.

Res com tenir un amic famós

Entourage

Entourage (el séquito) emesa pel canal + i posteriorment per la sexta inicia la cinquena temporada a l’HBO. Una sèrie que no vaig mencionar al post tribut a l’HBO i que es mereix un escrit per ella mateixa. L’acció de la trama ens porta a Hollywood. Vincent Chase, un noi provinent del Bronx, és una jove promesa en alça com a actor en el món del cinema. El seu agent, Ari Gold, és despietat i només vol que faci possibles blockbusters, convertir-lo en el nou Tom Cruise o Brad Pitt sense tenir en compte l’opinió ni els sentiments de la nostra estrella. És per això que Vincent es rodeja dels seus millors amics allà on va. Eric és el seu millor amic des de la infància, i a partir d’ara també serà el seu representant, vetllant pels interessos del seu amic que són més artístics que econòmics. El seu germà Johnny “Drama” Chase, que també va triumfar fa molts anys en una sèrie de segona categoria, intenta remuntar la seva ensurrada carrera i apartar-se de l’ombra d’en Vincent. Finalment tenim a Tortuga, un altre amic del Bronx, amb menys llums que l’Eric però igual de lleial i amant de l’estètica nigger.

Segon visionat

The dark knight

Com advertia al post anterior, no m’he pogut resistir a tornar a les sales de cine per revisionar el caballero oscuro. Malalt, friki, amant dels ratpanats, cinèfil-mental,… qualsevol adjectiu que se’m pugui penjar m’és completament indiferent. Vaig tornar al cinema només per corroborar que la segona part de Batman begins és un “peliculón”.

Com que la ressenya ja la vaig fer i ja no vull convèncer a ningú sobre les virtuts del llargmetratge d’en Christopher Nolan, vull posar ara i aquí per escrit què és el que trobo tan fascinant del film.

Breus apunts d’un cinèfil

A continuació les últimes 5 pelis que he vist després de veure el segon film més taquiller de tots els temps. Sí sí. The dark knight ha aconseguit aquest status, de moment només als States però d’aquí a no res a la resta del món. Són 5 pelis que he vist a l’atzar, bé per què la feien a la tv o bé perquè m’he les he posat en dvd. En tot cas és el tipus de cinema que es fa avui en dia a USA. No dic res de nou si és l’americà el cinema que més consumim. De totes maneres the dark knight és un exemple de cas interessant quan parlem del cinema com art o com indústria. El primer no pot sobreviure sense el segon, però és el primer el que fa que ens arrestrem a les sales, a part de l’aire acondicionat i el THX digital, per consumir un producte de qualitat. Divago. Al gra. Últims films que he vist:

21 Blackjack

Aquesta pel·lícula va tenir el gran honor, i a la vegada la mala fortuna, de ser la primera post-dark knight. Un film sobre un estudiant “sosseras”, friki, nerd, “novato”, etc etc etc. Però amb una habilitat per les matemàtiques que l’ajudaran a fer fortuna comptant cartes al Blackjack, qual Rainman, als casinos de Las Vegas. Apareixen en Kevin Spacey que necessitava diners i en Laurence Fishburn, Morfeo a Matrix, en hores baixes. Li hagués donat més bona nota sinó fos perquè en Batman m’ha ensenyat que si s’hi posen ganes es pot fer bon cinema. Oblidable.

Retorns musicals

Si ja vareu descarregar lo nou de juliol del DjSarri segurament cap ús sonaria, i no vull dir que no hagiu disfrutat igualment amb aquests descobriments. Però el Dj i jo juguem en lligues diferents. I avui ús porto novetats de grups que a més d’un sí que ús sonaran. Comercials, rockers o indies ho decidireu vosaltres. Comencem.

Beautiful future

Torna la banda de Bobby Gillespie. Vaig tenir la sort de poder veure Primal Scream en concert al Summercase (on ja donava les meves impresions) i he de dir que és un grup que el directe l’afavoreix moltíssim. S’ha dit molt del nou disc dels de Glasgow. En general bastant negatiu. A mi m’ha convençut, potser perquè feia poc que els havia vist i havia disfrutat com una locaza saltant i cantant els seus grans èxits. A lo millor és cert que tornen a les fòrmules de sempre, ja que sempre s’ha dit que a cada nou treball l’estil canvia completament, però si més no el disc és molt disfrutable encara que no marqui una trascendència musical. Veurem que tal el pròxim.

Penetrant claustrofòbia

volum 1

Ahir al vespre després de veure el lamentable accident d’aviació d’Spanair a Barajas i comprovar un cop més com els mitjans de comunicació, els de televisió concretament, cobrien la notícia com voltors carronyers, em va venir al cap una història que comença de la mateixa manera.

Dragon head de Minetaro Mochizuki explica la història de 3 supervivents d’un accident de tren atrapats a l’interior d’un túnel. Els tres són adolescents d’una classe de batxillerat que tornava d’excursió a casa seva (Tòquio). Amb els vivers limitats, el no saber què ha passat, una foscor constant i la claustrofòbia van creant una tensió in crecendo entre els tres que desemboca amb la paranoia, la desconfiança i el temor a l’altre. Un altre representat per les seves pors i que Mochizuki sap mostrar molt bé, aprofitant les tonalitats fosques del dibuix, mostrant de tant en tant un somriure tenebrós que no és més que el fruit dels pensaments i les angoixes d’aquests supervivents.

Thriller policial amb ratpenat al fons

The dark knight

Després d’una profunda reflexió sobre el film més esmentat i comentat d’enguany durant aquest llarguet cap de setmana, intentaré aportar alguna idea novedosa que no s’hagi dit en quantitat de mitjans de comunicació més curtits, professionals i experts que el post que ara llegiu en aquest blog. Certament és el film que aixeca més expectació del que portem d’aquest 2008, i possiblement del que resta d’any.

Ha tingut una campanya publicitaria gegantina. Fa més d’un any que els productors volien que se’n parlés i crear un èxit més gran que el seu film precedent. Per això van començar a crear webs falses o el ja famós màrqueting viral.  Després del salt un detallat anàlisi de les claus que la converteixen en un dels fenòmens de la dècada.

Selecció musical 100% DjSarri

Djsarri?

Qui és DjSarri? És un dj? Un “pinxadiscos”? És la seva veritable professió? El que sí sé és que aquest dj altruista posa al P2P mes rera mes, com a servei pel ciutadà, les últimes novetats en grups emergents del panorama musical. Gràcies a ell Foxboro Hot Tubs, Ham Sandwich, The pigeon detectives, One night only, the kills, Blood red shoes, i un llarg etcètera de grups sonen al meu ipod.

Grups que a priori ningú sap qui són però que amb el pas del temps es rebelen com a descobriments musicals. Alguns no ús diran res, d’altres trobareu que són la óstia de bons. Però probablement en ell hi trobareu una bona font mensual de música alternativa. Com a part negativa, es troben a faltar grups alternatius del pop espanyol i català.

Algunes de les propostes més interessants del mes de juliol (última recopilació) són: Tilly and the wall, the fashion, Van She o Television room. Una bona oportunitat per escoltar-los aquest llarg cap de setmana. Que vagi de gust!

Batman transition

Batman guardián de Gotham

Ens han enganyat! Després de Batman begins i abans de the dark knight hi ha un altre film: Batman Gotham knight (Batman guardián de Gotham). Però no heu de patir. El film que ens ocupa resulta ser un experiment visual que completa més el món de l’home ratpanat.