Nois del segle XX

llibre 1

llibre 1

Quan eren petits tenien una base secreta en un descampat. Hi guardaven una ràdio, uns còmics i un pòster d’una pel·lícula picant. També tenien “el llibre de les profecies”, una llibreta per plasmar les seves historietes sobre la destrucció de la fi del món per part de robots gegants, bombes de protons o virus letals. Es clar que també hi havia dibuixada la solució per salvar a tothom i convertir-se en herois. Criaturades. Han passat els anys i els amics ja no són tan amics com abans. La vida adulta els ha atrapat i la frustració professional i personal està a l’ordre del dia. L’inesperat suicïdi d’un dels antics companys, una carta del mort i un símbol inventat per ells pintat a la paret de casa seva, animen a Kenji a investigar darrera dels esdeveniments. Quina relació hi ha entre el seu símbol i la secta, cada cop més extensa, que lidera un misteriós home a qui tothom diu “Amic”, el qual comparteixen? Perquè han desaparegut eminents científics? Qui vol matar els antics companys del cole? No deixa gaire temps lliure tenir una botiga de 24 hores i cuidar de la neboda que la teva germana ha abandonat. Però qui salvarà el món sinó un músic frustrat.

Sens dubte és el millor thriller de misteri del manga després de “Monster”. Curiosament del mateix autor, Naoki Urasawa. Els esdeveniments passats, presents i futurs es barregen fent un collage, al principi rebuscat i poc aclaridor, però que es va desgranant a poc a poc, a mesura que van avançant els episodis. I la manera que té Urasawa d’enganxar amb el seu estil narratiu (amb influències clarament occidentals), fan d’aquest manga la millor lectura d’un còmic que hagi vist en anys. Altament recomanat. O també que és un crim si no teniu l’oportunitat de llegir-lo.

Una resposta

  1. La veritat és que jo era molt escèptica a l’hora de llegir manga i menys veure pelis d’aquest gènero (sòc anciana i vaig crèixer amb el còmic europeu i americà) PERÒ PERÒ va ser tenir a les meves mans “Nois del segle XX” que estic en un sinvivir (encara no l’he acabat). Tant el guió com els dibuixos son excel.lents. Una cosa, l’andova que em va passar els còmics, no em va dir que es començaven a llegir pel revés (digue’m ignorant), però haig de dir que tot i així ho vaig agafar perfectament, extrany i rebuscat, sí, i a més pensant que: “ja se sap, aquest japos son així de…de….son japos). I no parlem de “Monster”…bueeeenuuuu!!! I com que veig que no puc escriure més pq es veu que no tinc prou espai….EIIII!!!! ANDE ESTÁ EL PROPIETARIONSSS!!!!

Deixa un comentari