Literatura d’estiu

portada

Ara que arriben les vacances, aprofitem per avançar totes aquelles lectures que teníem pendents i no podíem acabar per falta de temps. En el meu cas esperava amb impaciència el nou llibre del sr. Sánchez Piñol, i de seguida que el vaig veure em vaig llençar de cap a comprar-lo. La “decepció” em va arribar quan vaig veure que no formava part de la mencionada “trilogia conceptual”, fosca i amb elements fantàstics. No. És ben bé el que el títol de l’obra exposa molt bé: Tretze tristos tràngols. 13 relats on l’autor intenta enfocar el sentit de la vida, qual Monty Phyton, amb històries fantàstiques i surrealistes. No és el millor treball d’aquest autor però el recomano perquè hom no té temps d’enfadar-se amb ell. Les 148 pàgines que té el llibre i un ritme narratiu àgil fan que se’t passi d’una volada. Almenys va ser el meu cas. I com molt bé diu un dels contes “mai sortiré a comprar xurros un diumenge”. Haureu de descobrir vosaltres perquè.

La primera entrada

Estic de proves. És la primera vegada que faig un blog. I a més en català. Que bàsicament el tinc escrit així perquè 1) no m’interessa que el vegi gaire gent per si algun dia dic o penjo alguna cosa prohibida i l’Sgae no em vagi al darrera i 2) per fer país. Només faltaria que no tingués un blog amb la meva llengüa materna (“inclusive” els barbarismes o altrament dit, castellanades). No dic més que aquest text és de prova. Ah sí! Aquest blog anirà de frikades. O sigui que invito a marxar a tots aquells que tingueu coses més interessants a fer. A la resta que tingueu un ratet, pos home, no està mal que la visiteu. Diuen que si passes de 1000 visites diàries algun publicista hi posa pasta. A verlo!