Primer post del 2011. M’he posat les piles en fer especialment aquest post perquè tothom em parava pel carrer o em trucava o m’enviava mails o sms o twitts per preguntar-me quan trigaria a treure la meva selecció musical de l’any passat, i ja m’havia fet pregar prou. Doncs aquí està la meva selecció dividida en dos arxius .rar, a l’estil disco grande: “22 temazos de aquí y 22 de allí”. 44 en total. A l’estil duo sacapuntas.
Última entrega del repas musical que he anat fent al blog durant la setmana. Arribem als 5 millors LPs que personalment són el milloret que he escoltat aquest 2010. I com no, t’animo que ho comprovis per tu mateix i m’ho discuteixis amb la descàrrega directe que poso a la teva disposició. Del 5 al l’1 són:
Primera de les dues entregues del millor que m’ha donat el panorama musical internacional. De primeres et dic que no hi ha inclòs el My beautiful dark twisted fantasy d’en Kanye West. Que li posin 9 i 10 a tots els mass-media no ha influit que el hiphopero no m’hagi entrat. La disputa entre les meves múltiples personalitats ha estat molt renyida. A les portes han quedat (i per tant menció especial) a Spoon (Transference), Vampire weekend (Contra), Two door cinema club (Tourist history) o Foals (Total life forever) entre milers i milers que han passat per les meves oïdes. Vinga va! Del 10 al 6:
Segona part que vaig deixar penjada anteriorment, i de pas veure si es feia pregar o no aquesta nova entrega. Miro les estadístiques i estan com sempre.Visites: 0. Hola? Hi ha algú allà fora? Internéééé! És que tothom està llegint els documents filtrats de Wikileaks? Por la gloria de Assange. Prou de dir bestieses i anem amb el podium. Del 5 a l’1:
Una altra d’aquestes llistes intrascendents que serveixen per il·lustrar què ha estat escoltant hom durant l’any 2010. Per la portada molts es poden endevinar a la primera. Ha estat una trïa complicada per l’excel·lentíssim nivell mostrat. Això sí, ha quedat patentat un any més que hi ha gent amb molt de talent, o que si més no, hi ha molts conjunts que saben jugar molt bé amb quatre acords i reinventar la formulació de les rodes típiques musicals (pura matemàtica) que tan agraden a l’ésser humà. Fora han quedat, doncs, grups novells com Aias, Mittens, Montevideo, Los Punsetes o Ornamento y delito entre centenars que s’han quedat a les portes de tan magna llista. Del 10 a l’6 són:
Primer de tot: post número 100!! Estava (estic) preparant una espècie de regal per commemorar-lo però he trobat PLAYEEK que m’ha alegrat el dia, i les ganes de comentar-ho. Gràcies a Genbeta m’entero d’una molt bona aplicació internetera apareguda fa escassos dies. Es tracta com he mencionat al titular d’un facebook enfocat a músics. A diferència del myspace, que cada vegada es descobreix més com a plataforma de promoció que xarxa social, playeek és una xarxa especialitzada en buscar i trobar gent que toca intruments.
Com vaig dir ahir, avui més! El setembre ha portat una ressaca de cds que pocs compraran que molts descarragueran del blog o dels vostres llocs de visita habitual. El post d’ahir em va saber a poquet. O sigui que sense més dil·lació comentem uns pocs més:
La setmana passada vaig poder disfrutar del(s) concert(s) de La Mercè, n’hi havia un munt, i finalment amb unes condicions pèssimes només vaig assistir a Belle and Sebatian (Els 4 seguidors de twitter que em seguiu ja ho sabreu que el missatge final a transmetre és que ELS CONCERTS GRATIS IGUAL A MIEEEEEERRRRDAAAAAAAA!!!!!). Sort que el grup anteriorment esmentat va fer un molt bon bolo. Al BAM felicitats per portar-los i que continuin així, però sisplau, canviem l’ubicació de l’antiga fàbrica estrella Damm (vaig sentir-me per uns instant al Love Parade d’enguany). Dit això i després de currar com un xino, ahir dia de vaga general, passem a comentar el bo i millor que porta el setembre en materia musical:
Un any més les festes de la Mercè de Barcelona s’ompliran per joia i alegria dels barcelonins i foranis aquest proper cap de setmana (23-26 de setembre), gràcies al BAM que vesteix aquestes festes de festival estiuenc, i el d’enguany amb un cartell deluxe: A saber: Belle & Sebastian, Arizona baby, Ok go, Standstill, Mishima, Everything everything, els amics de les arts, San Leon, Goldfrapp, Stay, Ash, Vinila Von Bismark & the lucky dados i molts més. A la web podreu consultar els horaris, i ja us avanço ara que els millors es solapen el dissabte 25. Una recomanació d’un humil paranoic, a l’antiga fàbrica de l’estrella damm: Els amics de les arts, Ok go i Belle & Sebastian. GRATIS (la paraula màgica que atrau a les masses). Si puc ho twittejaré en directe, o no.
Diririri Diririra Diririri, siempre quiero estar feliz, diririra diririri diririra, siempre quiero Benidorm, diririri… hola paranoics. Vinc d’un cap de setmana extrallarg i endevineu d’on vinc. Pels que tenen el coeficient d’en Forrest diré que de Benidorm i exactament del Festival Low Cost d’enguany (el primer). Malauradament en Crepus no va actuar, però el sentiment de la cançó és el que impera al meu cos els darrers dies. Primer de tot des d’aquesta humil vitàcora, em solidaritzo amb les víctimes del Love Parade. Una tragedia lamentable i evitable fruit d’una pèssima organització, posant punt i final a un dels millors festivals electrònics europeus. Fins sempre.
El festival tenia un cartell molt suculent i molt apetitós: Placebo, Editors, Los Planetas, Napoléon Solo, Love of lesbian, Lori Meyers, Supersubmarina, Viva la fête, entre molts d’altres. Però per mi el millor ha estat la relació qualitat-preu. 45€ de res en comparació al “disfrute” de veure tant nivell musical.
